6 HORES DE CALELLA

Aquest cap de setmana m'he tornar a retrobar amb el Sergi, aquest cop l'excusa han estat les 6 hores de Calella. Un format de cursa diferent a les que habia fet fins ara, aquí no és tracta de recorrer una determinada distància amb el mínim temps possible, sinó de realitzar el màxim número de voltes a un circuit de 3kms (1'5 anada i 1'5 tornada) durant les 6 hores que dura la cursa.

És dona la sortida amb puntualitat i sortim a un ritme comode, per davant del grupet que formem el Sergi, David Riba i un parell de corredors més sols tenim a un altre corredor que ja als primers metres ha obert distància, nosaltres continuem al nostre ritme, parlant i fent que els primers quilometres passin ràpid, personalment jo tampoc volia cremar-me massa al principi, i he de reconeixer que em feia por sortir massa fort.

Van passant els minuts i prop de les 2 hores ens quedem el David i jo al capdavant, ja hem passat al corredor del principi i ja camina a estones, el Sergi ens segueix uns metres més enrera. El David em comenta que a partir de les 2 hores apretarà una mica el ritme i correrà 10 segons per quilometre més de pressa, li dic que per mi avant que jo continuare al meu ritme.

Fins les 4 hores se'm fa bastant fàcil psicológicament, i físicament no puc queixar-me. Per mantenir un ritme viu i que les cames no s'adormin, vaig fent d'en tant en tant algun petit canvi de ritme sense abusar.

Pot ser la part més crítica de la cursa va ser entre les 4 hores i mitja i les 5 hores i mitja, aquí va tocar tirar bastant de cap, continuar corrent, anar escoltant cançons que em motivessin i passant les més calmades i recordar a Martí. Els minuts passen lents, molt lents, em ve al cap una frase, "Cap catxo i avant", peró no puc, millor el cap ben alt, a Calella el sol brilla i fa un dia perfecte per correr, i segur que és perqué desde el cim més alt on ets ara, ens mires, guies els nostres passos i continues ensenyant-mos.

Durant l'última volta sóc doblat pel David, tornem a passar per l'avituallament a falta de pocs minuts per acabar, aquest cop ja no parem i continuem. Passades les 6 hores em paro amb més de 69kms a les cames i en segona posició.

Pot semblar una cursa de bojos, però una vegada viscuda l'experíencia, puc assegurar que és fa més distreta del que podia pensar, i l'ambient és de companyerisme totalment.

Ja per acabar m'agradaria felicitar al David per la seva victoria, al Sergi pel tercer lloc tot i no poder estar a les 24h de Can Dragó, agraïr el seu suport als corredors i organització de la cursa, a l'equip de PH-QUIROGEL i LO CORRIOL, i a la familia del Sergi una vegada més per la seva hospitalitat.

Poc a poc a continuar sumant.

TRIATLÓ BOLA DEL MUNDO

El diumenge 5 de juliol vam estar per la "Sierra Madrileña" per participar al Triatló de La Bola del Mundo, un triatló de mitja distància tot i que les distàncies no són exactament les de un Half normal i corrent.

Segurament, quan Roberto ja fa mesos va dir-me d'anar-hi li hagués dit que no, però aquest triatló te dues coses especials. La primera és que el segment de la cursa a peu ni és pla, ni és asfalt, sinó tot el contrari, gairebé 1000m+ en 20km de terreny bastant técnic i amb molta pedra, i tot o pràcticament tot, per damunt dels 2000m sobre el nivell del mar. El segon motiu, i podriem dir que el que va fer-me decidir per acceptar la proposta, és el que li dona nom a la prova, que ens ho trovem al final del segment de bici. No és res més que una rampa encimentada d'uns 3kms, amb trams del 18-19% (alguns diuen que fins i tot del 20%). Final de la penúltima etapa de La Vuelta del 2010 i 2012. La del 2010 la tinc marcada a la memoria, jo encara era remer, i recordo que desde l'habitació d'un hotel de Madrid capital, vaig viure intensament la batalla entre Ezequiel Mosquera i Vincenzo Nibali.

Dissabte a la tarde ens trobem amb Roberto i Miriam a Navacerrada, anem junts al briefing i "flipem" una mica amb el descontrol que hi ha. Ni punt de comparació amb totes o la gran majoria d'organitzacions de les curses de les nostres Terres. Acaba el briefing i sortim segurament amb més dubtes que respostes. Soparet, preparar el material per a l'endemà (a la cursa a peu hi habia un mínim de material obligatori), com sempre els dubtes respecte a un material o un altre comentats amb Agustí LO CORRIOL i Pau Trummer, i desprès d'estar una estona al llit amb les cames en alt plenes de PH-QUIROGEL a dormir que el despertador sona aviat.

A les 6 del matí ja estem acabant de preparar els últims detalls i entregant el material de la cursa a peu a l'organització. Conec a la mare del Roberto, una dona molt símpatica i amb un esperit juvenil increible. Entrem a l'aigua amb temps i la sorpresa es meva pel que fa a la temperatura, més calenta del que esperava, però ja que el neopre és opcional l'utilitzarem.

És dona la sortida i intento posar-me dintre d'un grupet, però aviat m'estresso molt al rebre un cop de peu a les ulleres, sento molta calor i fins i tot em costa una mica respirar, així que decideixo sortir del grup i anar al meu rotllo. Poc a poc vaig tornant a la normalitat, fent una natació més conservadora. Surto de l'aigua, faig una transició amb calma i a la que surto de boxes, encara ens queda un bon tram a peu fins poder pujar a la bicicleta. Primer "repetxet" per sortir del poble i el pulso pels núvols, a partir d'aquí molts kms de baixada, m'ajunto amb un grupet i ens organitzem bastant bé a l'hora de donar relleus.

Arribem al principi de La Morcuera, el primer port, continuo posant un ritme prou alegre, el basc que anava darrere meu em dona el relleu i veig que darrere seu ja no queda ningú, tothom s'ha quedat uns metres més endarrera, així que continuem els dos a relleus, amb el plat carregat i a un bon ritme, crec que els dos sabem que som del mateix grup d'edat i cap dels dos vol mostrar símptomes de feblesa. Arribem a Miraflores de la Sierra encara a relleus i decideixo deixar-lo marxar encara que hagues pogut continuar a aquell ritme una estona, prefereixo pensar amb la Pujada a La Bola, ja que si els professionals pugen clavats no vull ni imaginar com ho farem natros. Corono el port guanyant un parell de posicions més durant l'ascens i cap a baix ràpidament, és un port ràpid (moltes estones sense baixar de 50km/h i agafant una velocitat màxima de més de 70km/h) i amb algunes corbes que el fan divertit. Desprès del port un tramet rodador i en busca del segon port, Cotos, un port llarg i molt constant que com diu Perico Delgado, se fa "apestoso". Vaig pujant poc a poc, al meu ritme, amb cadencia, i amb la sensació de que les cames no van.

Quan corono espero una baixada per recuperar-me i no és així, ara ve un tram bastant rodador que ens portarà directament fins al port de Navacerrada. Li pregunto a la senyora de protecció civil si "¿ahora empieza lo bueno no?" respon afirmativament així que baixo plat i pujo pinyons deixant el 34/28, a la caseta del telecadira girem a l'esquerra i ens trobem la "rampeta" de ciment als morros literalment, amb la maneta dreta busco alguna corona més gran i ja no em queda res, ho porto tot posat així que a apretar dents i cap amunt sabent que no estic al tram més dur de l'ascenció. Trobo el meu ritme "comode" i vaig pujant al passet, sense pressa peró sobretot sense pausa, a algun tram tirant de ronyons, braços, posant-me dret damunt la bicicleta i fent força segurament que amb les pestanyes i tot, i sense deixar d'assaborir la duresa de les rampes. Arribo al tram dur i noto una glopadeta de vòmit que intenta escapar-se, afluixo un pelet i la velocitat passa de 6'4km/h a 5 i algo, pràcticament parat, però tot damunt la bicicleta, si poso un peu a terra se que no sóc capaç de tornar a arrancar, passa el tram més dur i ja gairebé entrem a la transició, un tram de descans per "amollar" una mica de cames i entro caminant a boxes. BRUTAL!

Miriam m'informa que Roberto acaba de sortir de la transició, me'l senyala però no sóc capaç de veure'l, menjo i bec una mica i em poso a correr molt suaument, les cames no van tot el fines que voldria però ja agafaràn ritme suposo. Passen els primers 2'5kms i estic prop de Roberto, però degut al desnivell em costa retallar-li distància ja que la majoria de trams de pujada els fem caminant i ell en això és ràpid, i les baixades no acompanyen a correr com un boig tampoc. L'agafo i anem junts els dos una bona estona, fins que agafem al basc bàsicament, el veig que és un cadaver i que en baixades tècniques és molt més pato que jo, li faig un parell de senyals a Roberto per indicar-li que penso apretar una mica i ens el deixem ràpidament, a partir d'aquí ja intento no "amollar gas"  no sigue cosa que es gire la truita. Arribant al gir el terreny és una mica més corredor, però la tornada és fa duríssima, 10kms que és van fer molt llargs per acabar passant per les famoses antenes de La Bola del Mundo i entrar a meta amb una rampa duríssima a les nostres esquenes.

Uns 59' després del primer classificat, un altre basc i també del meu grup d'edat, vaig entrar a meta en una 19 posició a la general i un segon lloc a la categoria, recompensa que d'en quan en quan va bé per continuar progressant, però per damunt de tot la millor recompensa van ser els ànims dels companys que van estar pendents de La Bola, i pendents de l'infern de l'IM de Frankfurt on teniem a Enric Boldú lluïtant com a bon Ilercavo.

Roberto, moltissimes felicitats per la magnífica cursa que vas fer i per ensenyar-me lo teu terreno d'aquesta manera. A la proxima espero que vingue Pau Trummer també i mos passe la mà per la cara.

ULTRA SKYLIMITS PENYAGOLOSA

 Aquest cap de setmana hem estat per terres valencianes, aquest cop amb l'excusa de participar a la segona edició del duatló cross Skylimits Penyagolosa. Bona representació ebrenca vam baixar, alguns el dissabte per la tarda i uns altres matinant i el mateix diumenge.

La sortida era a les 9 del matí, així que dissabte a la nit desprès de sopar pràcticament directes al llit ja que amb el canvi d'hora dormiriem una hora menys. Ens despertem, esmorzem i cap a Atzaneta. A última hora i per donar més emoció toca fer de mecànic, ja amb el cos activat i amb una mica menys de 15 minuts per a la sortida ja ho tenim tot solventat. Sortim gairebé tots els ebrencs junts, la cursa ja posarà a cadacu al seu lloc. 

Pràcticament tot el primer segment de BTT és en pujada, uns 20kms i 900m+ va marcar el meu GPS. Les sensacions van ser molt millors del que tenia previst i inconscientment vaig gastar més cartutxos dels que volia. Els primers kms compartits amb Liberto, Albert Albesa i Albert Blanch i amb el pas dels kms ja fent la goma amb Albert Blanch (l'animal el dia anterior ja va donar tralla a les cames).

T1 amb calma, surto de boxes i a avituallar, primera pujadeta del trail tota corrent i cap a baix, el terreno bastant paregut al nostre, les cames no van com voldria però intento no perdre molt de temps i a la que puc demanar pas ho faig, començo a baixar el famós tallafocs i una mica abans d'arribar baix veig a Roberto, algo falla si en 2'5/3kms ja el veig. Em relaxo una mica i anem fent, però sembla que la BTT comença a passar factura i apareixen els calambres. 

Sembla que em refaig una mica però intento no forçar massa a les pujades, menjo de les barretes que duc al portadorsals i als avituallaments carrego de valent. Arribem a Vistabella (d'en quan en quan apartava la vista de la sendera per veure el poble damunt dels nostres caps, a part de patir també hi ha moments per contemplar el paisatge). Un parell de glops de sals, un parell de glops d'aigua, un parell de talls de taronja i un grapat de dàtils i a continuar. Començem la baixada i als pocs metres axeco una pedra amb el peu esquerre i altra vegada una pilota dura a l'isquio, ara canviem de cama. Estiro i aprofito per pendrem el gel, ja no em queden barretes, m'ho he fotut tot.

Continuo baixant però amb més calma ja que veig que els isquios no estàn per a donar el puntet que em fa falta. Ja que baixant no podem ara intento correr tot el que puc de pujada al menys. Sort que aquí dalt corre una mica l'aire sino la calor encara ens pegaria més galtada.

Faig la T2 amb calma també, parlant amb un voluntari, els informen que el primer ja està a meta, casi res, ja ha fet els 17kms de baixada. El mini repetxonet de la sortida el faig xino xano pero encara mig bé, a partir d'aquí molts kms de baixada bastant ràpida per pista. 

A la que la baixada s'acaba i començem a pujar un repetxonet una mica més llarg la feina és meua per no caure de costat, noto les cames buides, corono i altra vegada cap a baix, ara ja una mica més pedregos, així que tocant freno que no m'agrada massa a mi això de la BTT. Em passa Roberto i quan encara el veig tornem a pujar un repetxonet curtet, li retallo una mica de distància a la pujada però a la que tornem a baixar ja desapareix de la meva vista. Entro a Atzaneta una altra vegada i en pocs minuts creuo la meta. Feina feta, bones sensacions, no hem pres mal i mos ho hem passat bé, així que no podem demanar res més.

Moltes gràcies a Ph-QUIROGEL i a LO CORRIOL per tot el suport rebut i felicitar a tota la tropa que vam anar allí a passar-ho bé, donar l'enhorabona a Deeivid pel carreron que va fer (segur que aguantar-me al cotxe te va fer anar alterat) i a Ester per lluïtar com una bestia i aconseguir pujar al podi amb la elit.

Per si hi han dubtes, només cal mirar la cara de felicitat que feia amb el bocata a la mà, no sóc massa de treure a pasturar la BTT però crec que hi tornare, cursa dura, a un nivell tècnic apte per a paquets com jo i una organització de luxe.

ULTRA TRAIL DE LES FONTS

Un any més, i ja en van tres, hem tornat cap a Xerta per gaudir de l'Ultra Trail de Les Fonts, 120 kms i 6000m+ repartits en 3 etapes.

Divendres en plegar de la feina vaig recollir a Roberto i amb una mica de pressa cap amunt, em canvio ràpidament i a recollir dorsals. És dona la sortida i m'ho emprenc amb bastanta calma ja que la primera etapa és molt planera i corredora i podria pagar-ho l'endemà a l'etapa reina.

Sortim a un ritme alegre però en tot moment sentint-me comode i controlant no pujar massa de pulsacions. a Roberto li agrada fer de pare i igualment va recordant-m'ho. Arribem a Aldover i com tots els anys l'ambient és espectacular, un altre any que el públic serà de 10. Sortim de l'avituallament i ens partim una barreta, i a partir d'aquí ja sense la companyia de Roberto fins a meta per aturar el crono amb un temps de 2hores i 48 segons, els primers 23kms al sac amb un bon crono encara que no m'he sentit massa comode a les baixadetes. Dutxeta, menjar alguna cosa i a esperar a la Tania que malhauradament s'ha torçat el turmell i no podrà completar l'etapa. Molts ànims i que la recuperació sigui ràpida.

Dormim poc més de 3 hores i ja sona el despertador, esmorzem una mica i recollim a un company del Sergi. En arribar a Xerta, l'Aleix ens comunica que no prendrà la sortida ja que està ressentit del genoll i ell mateix diu que a Paüls no arriba. Al principi ens ho prenem a broma, però veiem que no fa broma aquest cop (tu també a fer bondat i a recuperar-te que tenim que compartir més reptes i algun entreno guai). A les 6 i uns pocs minuts es dona la sortida de l'etapa llarga, 70kms i 4000m+ ens esperen avui. La gent surt molt ràpid i jo sense voler-ho també, i això que intentaba no passar-me.

En arribar a Paüls (km10) veig a l'Aleix i familia i a Albert Blanch que ha vingut a veurens també, em trec el tallavents ja que el cos ha agafat temperatura, avituallo i continuo en busca de la Refoia (km 18'5). Pleno els bidons d'aigua i  començo a baixar amb un grupet que poc a poc s'anirà trencant degut al ritme bastant elevat que portem. A Prat de Comte (km26) més cares conegudes donant ànims. A partir d'aquí i sabent que la següent pujada s'agafa fort, afluixo una mica, menjo i m'hidrato bé i poc a poc vaig pujant fins al Tossal d'Engrilló (km32,8). Aquí, després de menjar i tornar a carregar líquid envio un whatsapp a Pau Trummer tal i com haviem quedat. M'enganxo a un parell de jesusencs, anar acompanyat sempre va bé encara que el cos i la ment no estiguin pasant cap mal moment per ara. Baixem també a un bon ritme fins a Sant Roc (km41) on tenim control de material i avituallament. Veig als pares del Sergi que han vingut a veure'l, a Roberto amb uniforme de feina i a Pau preparat per acompanyar-me, en principi sols fins a Alfara, però es va animar ell solet i va vindre fins a meta.

 

Sortim de l'avituallament caminant mentre continuo menjant-me una llesca de pà amb tomata i pernil salat, ara ve la pujada a l'Espina, una altra de les que és fan llargues i que quan penses que ja has arribat dalt i començes a baixar simplement és un engany, ja que tornaràs a pujar. Poc a poc anem passant gent, nosaltres al nostre ritme, sense cap pressa a les pujades, i a les baixadetes ens amollem una mica. Arribem al Coll d'Alfara i començem a baixar, la calor apreta fort i ja sigui per les barretes, per les sals o per beure de pressa, li comento a Pau que no em trovo del tot bé de la panxa i tinc una mica de ganes de vomitar. Més o menys a mitja baixada finalment ho trec, recordem La Cursa del Llop del 2012 on Pau també va veurem treure les últimes barretes i glops de sals. Ens agafa un basc al que hem passat a la pujada, anirem els tres junts fins a Alfara (km 53) ja que baixant per aquest terreny tant tècnic, tenim un ritme molt paregut. Allí ens refresquem a la font, plenem els bidons ja que estan completament buits. Fa molta calor, menjo bastanta fruita i algo de codonyat, torno a banyar el buff abans de marxar del poble, i continuem en busca del coll per trencar cap a la Coscollosa, a l'hombra d'un petit maset veiem a un altre basc descansant, l'anterior ens habia preguntat si aquí no plou ni fa mal temps que està tot sec. 

Passem el coll i ja sabem que no ens queda cap pujada forta, ara pràcticament és tot baixada fins a meta. Fins la Font Nova utilitzare bastant els bastons ja que m'ajuden a frenar-me una mica i em donen confiança, hi ha algun tram de pedreta solta i a mi això no m'agrada. Arribem a la Font Nova (km62,5), últim avituallament abans de meta, la feina pràcticament ja està feta. Si desde dalt del coll ho hem corregut casi tot, ara encara més motiu, la meta està prop i intentem retallar minuts d'on sigui. Finalitzare l'etapa amb un temps d'11 hores 19 minuts i 7 segons, remuntant moltes posicions a la classificació general i situant-me en el lloc 54. La sorpresa de veure a Lope i al Santet a meta no va ser sorpresa ja que Pau se'n va anar de la llengua a pocs kms de meta, però me va fer il.lusió igualment que vinguessin.

Dissabte a la nit la feina va ser nostra per no adormir-nos amb el cap damunt les pizzes, i diumenge al matí esmorzant les cares que feiem el Sergi i jo també eren epiques, i no en parlessim de com acaminem. Tot i la mandra que ens fa correr, ho hem de fer, així que tornem a recollir al company i al lio que no ha sigut res, al menys aquesta nit hem dormit més.

Es dona la sortida i els primers kms les cames van molt atontades, parlem amb Kiko i li preguntem que fa allí, ens diu que no va massa fi, per a mi el primer plaer del dia poder intercanviar sensacions mentre corro amb algú de la seva talla, llastima que sigui pel motiu que és. El segon serà poder anar fent la goma amb Javi Gine fins a la Coscollosa, també llastima que vagi buit, i el tercer sentir-me amb forces suficients per intentar retallar-li alguns minuts al Sergi (la nit anterior de broma li vaig dir que anava a per ell, poc m'hagues imaginat que podria correr i tot).

Les meues cames van tardar uns 3 o 4 kms en activar-se, però quan ho van fer em van donar molt bones sensacions, així que vaig apretar tot el que vaig poder, fins i tot corrent alguns trams de pujada, i vaig gaudir de la cursa com no habia fet cap de les dues edicions anterior que habia fet l'ultra.

Van anar passant els kms i el meu cos no es sentia buit, feia caloreta, així que a cada avituallament mínim dos gots d'aigua caien, més codonyat i algun tall de taronja i una bosseta que duia de gominoles que no em vaig menjar el dissabte (la panxa va aguantar com una campiona també). Cada vegada la meta més prop, per la Font Nova ja anava acceleradissim i gastant els cartutxos a l'ample, en 8kms la meta ens esperava i feia pinta de que faria un bon temps.

Em va sortir ve la jugada i vaig aturar el crono amb un temps de 3 hores 42 minuts i 41 segons, molt satisfet per la marca, però per damunt de tot, de veure que el cos va rendir com tocaba i va recuperar bastant de l'etapa del dia anterior. El meu temps final va ser de 17 hores, 2 minuts i 36 segons, i un 43e lloc a la classificació general. Poc a poc anem millorant, i cada la motivació i les ganes són més grans.

Ja per acabar he de donar les gràcies a PH-QUIROGEL, dissabte la nit vaig ser previsor i a part d'abusar plenant-me les cames, també vaig posar una altra manta al llit, A l'Agustí de LO CORRIOL per ajudar-me a escollir el material (calçat a escollir a cada etapa i que agafar per a l'etapa de 70kms) i l'alimentació (el segon paquetet de gominoles GU va sobreviure fins al diumenge, potser per aixó tenia ganes d'apretar) Als voluntaris i organització per la feinada que fan i ben feta que la fan, als amics i demès públic per l'ambient que ens feu respirar durant els 3 dies i a tota la família de corredors, tant als de les 3 etapes com als d'una etapa.

Al Sergi dir-li que sempre que ho vulgui te casa aquí baix i espero que li hagi agradat el petit raconet que ha vist de les nostres terres. Un gran plaer tornar a compartir repte amb un crack com a persona i com a esportista. P.D. encara estic menjant coca de llardons, i bona que està!

ULTRA TRAIL MONTNEGRE CORREDOR

Aquest passat cap de setmana hem tornat a la càrrega, divendres desprès de dinar vam pujar cap a Vallirana a casa el Sergi.

Dissabte una bona matinada, a les 4 va sonar el despertador ja que a les 6 teniem la sortida, i abans encara teniem que recollir el dorsal i passar el control de material.

És dona la sortida encara de nit i amb una mica de fred, m'ho emprenc amb molta calma ja que per endavant tenim 112kms i teoricament més de 6000m+. Continuo amb calma a les pujades i a les baixades involuntariament potser em deixo portar una mica més del compte, el terreny va ajudar bastant ja que pràcticament no vam veure pedres en tot el recorregut. Arribem al primer control amb una mica de neu al terra, toca prestar atenció on poses els peus ja que a part de neu hi ha gel també. És fa de dia i guardo el frontal a la motxilla. Passat el km 20 veig a l'Aleix que s'ha perdut i va una mica tocat del peu. Continuem junts fins a Dosrius (km 27'3) on estàn els pares del Sergi fent fotos i donant ànims.

Surto una mica abans que l'Aleix de l'avituallament i continuo sol fins a l'avituallament de Can Cabot (km 38'5), Portem gairebé 6 hores i el cap comença a tenir el primer moment "crític", massa hores sol i em menjo la bola pensant que anem massa depressa. Avituallo bé i arriba l'Aleix i dos nois de Sabadell, a partir d'aquí els dos ebrencs ja no ens separarem fins a meta.

Arribem a Can Jalpí (km 50'4) l'Aleix es canvia les sabatilles, jo decideixo continuar com vaig i aprofito per menjar bé mentre espero al company, em noto prou fresc però continuo preocupat pel ritme del principi. Sortim de l'avituallament i encara no hem fet ni un km ens toca esperar-nos a un semafor, sembla una broma, suposo que amb tanta densitat de població no hi ha més remei que fer passar la cursa per allí. El solet del migdia ens escalfa i decideixo treurem la tèrmica, em quedo nomes amb dos capes i manguitos.

Pugem a la Creu de Canet (km 57'1) i emprenem la baixada cap a Sant Cebrià de Vallalta (km 61'4), Sen's fa una mica llarga la baixada i a sobre ens saltem un cruce i toca tornar enrera. Finalment arribem i a dinar s'ha dit, que ja és hora.

Sec a una de les cadires i em trec la motxilla i les sabatilles, estiro les cames i menjo amb tranquilitat mentre amb el noi de l'avituallament comentem el perfil del que queda de cursa, el que ve ara és el més dur de la cursa i els kms i les hores ja es començen a notar. Sortim de l'avituallament i continuem al nostre pas, és posa a ploure al cap d'una estona així que treiem l'impermeable de la motxilla. A l'avituallament de la Creu dels Tres Termes (km 72'4) coïncidim amb la Lluna, l'única noia sub 23 i amb un senyor de Lleida, ens bebem un caldo, mengem alguna cosa mentre la gent de l'avituallament ens diuen que a la nit hi ha previsió de neu.

Continuem baixant i al cap d'una estona ja tornem a estar pujant, una de les llargues fa pinta, i abans d'arribar a l'avituallament de Hortsavinyà (km 79'5) on ens espera la família de l'Aleix al complet, ens segueix un gos que no es separarà de nosaltres fins a meta, és fa fosc i treiem el frontal abans d'arribar a l'avituallament.

Tornem a avituallar bé i sortim en busca del següent, l'únic que tenim controlat de tota la cursa ja que és allí on està la cervesa, a Sant Martí del Montnegre (km 89'2). Ens informen que degut a la neu i al gel ens retallen 7kms de cursa i ens saltem el Turó Gros, a aquelles alçades de cursa no ens sap gens de mal aquesta noticia, Entre els dos ens anem estirant mutuament, l'Aleix pujant i jo baixant quan el meu genoll i el quadriceps de l'Aleix ens ho permeten. Arribem al penúltim avituallament i ens diuen que queden 3 pujadetes curtes però intenses, les ganes d'arribar ja són bastant considerables però poc a poc anem fent i arribem a l'avituallament de Can Valls d'Olzinelles, a només 3'5kms de meta, la cosa ja pràcticament està feta i pràcticament ho fem tot corrent menys una pujadeta també curta i intensa. Així l'Aleix, el gos que porta uns 30kms amb nosaltres i jo arribem a Vallgorguina  i creuem el mateix arc on 17h i 5 minuts abans s'ha donat la sortida.

Moltíssimes gràcies al Sergi i als seus pares per allotjar-nos una vegada més a casa seva i pels ànims rebuts i a la família de l'Aleix per estar allí quan els kms és feien cada vegada més llargs. A l'Agustí de Lo Corriol pels consells i ajudar-me amb el material i l'alimentació, a  la Núria de Ph-Quirogel per facilitar tant la recuperació i que ja tingui ganes de no estar quiet, A Pau per explicar-me com fer el pà de dàtils i puguer emportar-me alguna cosa de menjar més natural i en definitiva a tots aquells que dia a dia feu que estigui motivat per continuar creixent com a persona i com a esportista.

Valoro molt positivament aquest primer Ultra de la temporada, ja que m'ha servit per aprendre una mica més de mi mateix i de com administrar les forces de cara als propers objectius de la temporada. He vist petits errors que espero corregir i fer unes bones curses a partir d'ara, encara que veig que falta molt de cap per a estar les mateixes hores sense la companyia d'algú que conegui. Així que gràcies també a l' Aleix per ajudar-me a fer més passables les hores.

CURSA DEL PASTISSET

Aquest cap de setmana passat vaig posar-me el primer dorsal del 2015, i tot hi no saber ben bé com estaríen les cames ja que el dissabte vam sumar 30kms amb la companyia d'Aleix i Ferran, la veritat es que vaig sorprendrem de les bones sensacions que vaig tenir. Vaig sortir pràcticament al darrera de tot ja que no tenia intenció d'apretar, simplement volia fer un bon entrenament de cara a l'Ultra Trail Montnegre-Corredor d'aquest proper cap de setmana.És dona la sortida i sense voler-ho i notant que les cames han recuperat del dia anterior ràpidament vaig passant corredors fins que al poc de sortir del poble atrapo a Gemma Colomé, decideixo quedar-me amb ella i amb Elena. Ja dins al barranc, encara que em noto comode al ritme que anem no hi ha manera de baixar les pulsacions que estàn pels núvols. Sortim del barranc i deixem enrera a Elena, Gemma em diu que ha deixat marxar massa a Fanny. Fins pràcticament dalt a la Creu de Santos vaig amb ella, xarrant i amb bones sensacions.

 A poc de fer cim, ella se m'escapa i ja no li veure el pel fins a meta. Començo la baixada amb les cames rascades i sense saber massa bé per on anar fins que la sendera s'aclareix, a partir d'aquí a intentar anar prou ràpid com per a que no em passi massa gent i gaudir del tram nou de la cursa, amb compte quan toca pujar o planejar ja que em noto els primers simptomes de "calambre". He de beure més i menjar i a pocs kms de meta pareix que la cosa millora una mica, encara que vaig bastant fus ja intento no afluixar el ritme, pràcticament tot es baixada i els trams de pujada es poden correr, poc a poc però es poden correr, amb algunes passes caminant que les cames ja no estan per a molt de trote.

Una vegada més agraïr el suport de PH-QUIROGEL, LO CORRIOL i tots els amics i companys pel suport rebut. Cada vegada m'ho passo millor i quan una cosa la fas a gust és nota. Propera parada ULTRA TRAIL MONTNEGRE-CORREDOR amb l'Aleix i el Sergi.